Enfocament general
El desenvolupament d’Odysseias combina la metodologia de Human-Centered Design (HCD) amb principis d’ecodisseny i una perspectiva d’ètica digital. Aquest enfocament permet crear una experiència significativa i respectuosa amb l’atenció, el temps i el benestar de les persones usuàries.
L’HCD estructura el procés en cinc fases —empatia, definició, ideació, prototipatge i validació—, assegurant la implicació activa dels usuaris en cada etapa. Aquesta mirada s’amplia amb el Digital Product Ethics Canvas, una eina que ajuda a detectar possibles impactes negatius (com la sobreestimulació o la dependència digital) i a garantir que les decisions de disseny alineïn objectius humans i tecnològics.
El projecte també incorpora estratègies d’ecodisseny, que busquen reduir l’impacte ambiental del producte digital i promoure un ús responsable de recursos, tant tècnics com atencionals.
Fases i procediments
1. Recerca i definició del problema
Revisió bibliogràfica dels autors de referència (Han, Harris, Rosa, Zuboff i Morozov) i anàlisi de projectes similars. Es definiran persones usuàries i escenaris d’ús per identificar necessitats concretes, com la dificultat de compartir llistes d’escapades en formats poc intuïtius o saturats d’estímuls.
2. Ideació i manifest de valors
Redacció d’un manifest de disseny que reculli els principis de la calm technology, la slow technology i el digital minimalism, integrant-hi criteris de sostenibilitat digital.
S’hi inclouran mesures per reduir l’impacte energètic (optimització del codi, ús de tipografies per defecte, imatges lleugeres) inspirades en la web solar de Low-Tech Magazine.
3. Arquitectura de la informació i fluxos
Disseny de l’estructura de continguts, mapes de navegació i jerarquies informatives mitjançant tècniques de card sorting i sitemaps. En aquesta fase, Python s’utilitzarà per netejar i estructurar un conjunt de dades extretes de la base de dades real, eliminant duplicats i assignant atributs com l’interès, la gratuïtat o l’estacionalitat.
4. Prototipatge
Creació de wireframes i maquetes d’alta fidelitat amb criteris de disseny invisible i minimalisme tecnològic. Es prioritzaran la claredat visual, l’ús moderat del color i animacions lentes. El procés serà iteratiu, amb proves successives que permetin ajustar la interfície a partir del feedback obtingut.
5. Validació i avaluació
Sessions de prova amb 3–5 participants per analitzar la comprensió, la senzillesa i el respecte del temps de l’usuari. Es farà servir un qüestionari inspirat en els principis de Dieter Rams i Tristan Harris, i es recolliran observacions qualitatives per garantir que la plataforma transmet serenitat i sobrietat digital.
6. Documentació i síntesi
Recollida de resultats i elaboració de les memòries R2 i R3, el prototip final i la preparació de la defensa del TFG. Aquesta etapa tancarà el cicle iteratiu del projecte amb una visió reflexiva i crítica sobre el procés seguit.
Criteris ètics i de sostenibilitat
El projecte es guia pels principis de privadesa, transparència i accessibilitat. No es recolliran dades sense consentiment ni s’utilitzaran mecàniques de retenció o gamificació. Es prioritzarà la sobrietat tecnològica: evitar l’excés de notificacions, simplificar les interaccions i oferir un ús clar i tranquil.
Pel que fa a la sostenibilitat, es promourà una infraestructura digital de baix impacte, amb codi eficient, imatges optimitzades i mode fora de línia.
L’exemple de la web solar de Low-Tech Magazine —que pot funcionar amb 1–2,5 W i s’apaga quan no hi ha llum solar— serveix com a referent per explorar alternatives més respectuoses amb el medi ambient.
Casos d’estudi i referents
Durant aquesta fase inicial s’ha elaborat una primera visió del benchmarking, que recull projectes i plataformes que comparteixen valors o funcionalitats amb Odysseias.
Aquesta anàlisi ha permès identificar bones pràctiques de disseny, riscos potencials i criteris rellevants per a l’orientació conceptual del projecte.
Entre els referents més significatius destaquen:
- Notion, per la seva modularitat i simplicitat funcional.
- Atlas Obscura, per la seva dimensió col·laborativa i narrativa.
- Gaia GPS, com a exemple d’aplicació centrada en mapes i rutes reals.
- Low-Tech Magazine, per la seva aposta per la sostenibilitat digital i el baix consum energètic.
La taula completa amb l’anàlisi comparativa es presenta a l’Annex 2, com a punt de partida per al benchmarking que s’aprofundirà en la fase R2.
Síntesi metodològica
La metodologia d’Odysseias combina racionalitat i sensibilitat, tecnologia i ètica, disseny i consciència.
Cada fase del procés s’ha concebut per garantir que el resultat final no sigui només funcional, sinó també respectuós amb l’atenció, el temps i l’impacte ambiental.
Aquesta aproximació mostra que el Human-Centered Design, quan s’enriqueix amb pràctiques d’ecodisseny i d’ètica digital, pot convertir-se en una eina per repensar la relació entre persones i tecnologia.
Riscos conceptuals i metodològics
Durant la definició del projecte s’han identificat riscos relacionats amb la coherència teòrica, la metodologia, la implementació tècnica i la sostenibilitat digital. Aquesta reflexió serveix per anticipar dificultats i assegurar la continuïtat del projecte davant possibles imprevistos.
1. Coherència teòrica i discursiva
- Risc: que els referents teòrics (Han, Harris, Rosa, Zuboff, Morozov) quedin com cites decoratives i no informin realment el disseny.
- Mesura: vincular explícitament cada decisió formal amb els principis teòrics i mantenir un llenguatge rigorós, revisant la coherència entre teoria i pràctica en totes les fases.
2. Metodologia i validació
- Risc: que la validació amb pocs participants sigui insuficient per extreure conclusions fiables.
- Mesura: complementar les proves qualitatives amb indicadors mesurables (temps de planificació, sensació de serenitat) i, si cal, ampliar la mostra amb enquestes breus o sessions addicionals.
3. Implementació tècnica i ús de Python
- Risc: introducció de biaixos en la generació de dades o problemes d’integració amb Adobe XD.
- Mesura: documentar el codi, mantenir conjunts de dades transparents i utilitzar formats senzills (CSV o API) per garantir viabilitat i claredat del procés.
4. Abast i escalabilitat del projecte
- Risc: perdre la simplicitat original si la plataforma evoluciona amb funcions addicionals.
- Mesura: delimitar clarament l’abast del TFG com a projecte conceptual i mantenir la filosofia de disseny invisible en qualsevol escenari d’ampliació.
5. Riscos ètics i de sostenibilitat digital
- Risc: vulneracions de privadesa o desviacions comercials contràries als valors del projecte.
- Mesura: garantir el control total de les dades per part de l’usuari, evitar models basats en publicitat i aplicar pràctiques d’ecodisseny (optimització, allotjament verd, mode offline). El model de Low-Tech Magazine, que redueix el consum energètic fins a 1–2,5 W mitjançant infraestructura solar, serveix com a referent.