Paral·lelament, s’ha confeccionat un mapa d’empatia bàsic que resumeix la perspectiva de l’usuari respecte a la planificació de viatges i el potencial ús d’Odysseias. Un mapa d’empatia és una visualització col·laborativa que artícula allò que sabem d’un tipus d’usuari, externalitzant aquest coneixement per crear una comprensió compartida de les seves necessitats.
En el nostre cas, el mapa d’empatia s’ha enfocat principalment en el segment de la Persona 1 (Marta), ja que representa bé el target de viatger conscient i reflecteix molts trets comuns amb els altres perfils. El mapa es divideix en diverses àrees que descriuen l’experiència de la Marta en relació amb la planificació d’escapades i la interacció amb eines digitals:
- Què pensa i sent (Think & Feel): La Marta sovint pensa que planificar un viatge hauria de ser senzill i significatiu, no una feina extra. Li preocupa “estar perdent el temps” comparant massa opcions en línia i sent que podria invertir millor aquest temps preparant la motxilla o descansant. Sent una mescla d’emocions: il·lusió i emoció quan imagina l’escapada, però també angoixa lleu o saturació quan ha d’ordenar un excés d’informació. Aprecia la tranquil·litat i voldria sentir-se en control sense estrès digital durant la planificació.
- Què veu (See): En el seu entorn, la Marta veu moltes ofertes i plataformes competint per la seva atenció quan busca informació de viatges: webs amb llistes interminables de “Top 10 destinacions”, publicitat creuada a les xarxes socials després de fer cerques, aplicacions que els amics li recomanen però que resulten ser més del mateix. També percep que la majoria de la gent està enganxada al mòbil inclús durant els viatges, fent fotos per a xarxes en comptes de gaudir el moment – una tendència que ella vol evitar. En resum, observa un context de saturació digital en el turisme i enyora una manera més pausada de fer les coses.
- Què diu i fa (Say & Do): La Marta expressa als seus amics que “m’agradaria trobar una manera fàcil de planificar sense acabar amb mal de cap”. Quan parla d’alguna escapada, sol comentar que ha hagut de fer servir Excel o notes perquè no troba cap app que li acabi d’agradar: “ho tinc tot escampat, al final m’ho imprimeixo i ja està”. En la pràctica, ella actua de manera proactiva: crea les seves pròpies llistes, consulta blogs especialitzats en viatges responsables, de vegades pregunta a coneguts per recomanacions. Però també ha arribat a abandonar planificacions per falta de temps o paciència, decidint improvisar sobre la marxa. Se la pot veure tancant pestanyes de l’ordinador amb frustració quan una web li demana registre només per guardar una ruta, per exemple.
- Què escolta (Hear): Rep inputs de diverses fonts: escolta companys de feina presumir de les últimes apps que fan servir per trobar hotels barats (encara que això no és el que ella prioritza). La família li diu: “no et preocupis tant per organitzar, al final sempre surt bé”; però alhora rep missatges de publicitat que li prometen “la millor experiència amb un clic”. També està al corrent de moviments com el slow travel a través de podcasts i coneix les crítiques a les tecnologies addictives (ha sentit parlar de Tristan Harris i el seu manifest per un “temps ben gastat”). Aquests missatges li reafirmen les seves inquietuds i li fan desitjar que hi hagi opcions més ètiques a l’abast.
- Dolors (Pains): Els principals pain points de la Marta són clars: perdre temps i paciència en tasques mecàniques (copiar-enllaçar adreces, fer quadrar horaris manualment), la dificultat de col·laborar (haver d’enviar Excels o links i que els altres no ho vegin clar), i la distracció constant (sent que les eines actuals l’empenyen a seguir clicant en lloc d’acabar la planificació ràpid). També té por de deixar-se coses importants: per exemple, oblidar consultar si un lloc obre en festiu – actualment ha de fer llistes separades per aquestes dades. Finalment, a un nivell més ideològic, li fa mal comprovar que planificar un viatge –que hauria de ser part de la diversió– es converteix en una font d’estrès.
- Beneficis i necessitats (Gains): El que la Marta espera guanyar d’una nova solució com Odysseias és simplicitat i serenitat. Necessita sentir que l’eina li estalvia temps, automatitzant allò tediós (li encantaria, per exemple, que el sistema li organitzés automàticament els indrets en una ruta òptima, o que li generés una checklist). També valora la confiança: sabent que no la manipularan amb trucs per mantenir-la en pantalla, es podria relaxar i concentrar en allò important. Un gran gain seria poder compartir fàcilment els plans amb en Marc o altres amics, d’una forma visual i entenedora, en lloc d’enviar documents avorrits. En definitiva, la Marta necessita una plataforma que respecti la seva forma de fer: pràctica, respectuosa amb el seu temps i alineada amb els seus valors de viatjar sense deixar-hi la salut digital. Si això es compleix, el benefici final serà que gaudirà més de l’experiència global del viatge, des de la planificació fins al retorn, amb menys estrès i més satisfacció.
Aquest mapa d’empatia proporciona a l’equip de disseny una comprensió unificada i profunda de l’usuari tipus d’Odysseias. Visualitzar conjuntament què diu, pensa, fa i sent la persona usuària ens ajuda a detectar incoherències i oportunitats: per exemple, veiem que la Marta diu que vol simplicitat i alhora fa llistes complexes – això indica una oportunitat per simplificar sense fer-la sentir fora de control. També ens assegura que no passem per alt cap dimensió important de l’experiència de l’usuari: si no haguéssim tingut en compte el que escolta de l’entorn (influència d’amics, publicitat), potser subestimaríem l’impacte de certes funcionalitats de competidors.
El mapa d’empatia, doncs, esdevé una eina de validació creuada: si alguna àrea quedés buida o poc clara, seria un senyal de que cal aprofundir més en la recerca qualitativa. En el nostre cas, el mapa reforça les troballes de les entrevistes i personas, i assegura que Odysseias es dissenyi no només per al “què” funcional, sinó també per al “per què” i “com” humà.