En una època en què l’atenció s’ha convertit en un recurs escàs, el silenci digital és gairebé un acte de resistència. Aquesta idea resumeix el punt de partida d’un context tecnològic dominat per la saturació d’estímuls i aplicacions que competeixen per retenir-nos davant la pantalla. En aquest escenari, Odysseias neix com una reacció crítica i com una invitació a repensar la relació entre disseny, tecnologia i benestar.
El projecte proposa una plataforma digital que aplica els principis del disseny invisible i del minimalisme tecnològic com a resposta al model d’“atenció com a negoci”. Més que oferir una nova eina, Odysseias planteja una manera diferent d’entendre la interacció digital: menys intrusiva, més conscient i orientada a facilitar experiències reals.
La idea sorgeix d’una experiència personal: la gestió d’una extensa llista d’indrets en un full de càlcul, una tasca ineficient i poc compartible que va revelar la manca d’eines senzilles i respectuoses amb el temps de l’usuari per planificar escapades reals. Aquesta necessitat concreta es transforma en l’oportunitat de demostrar que és possible dissenyar una eina digital que millori l’organització d’experiències fora de la pantalla i, alhora, fomenti una relació més saludable amb la tecnologia.
Teòricament, el projecte es fonamenta en la crítica sociotecnològica de Byung-Chul Han, que analitza la societat del rendiment i l’autoexplotació digital, i en les reflexions de Tristan Harris sobre l’economia de l’atenció i els dissenys addictius. Hartmut Rosa hi aporta la idea d’“acceleració social” i la necessitat de recuperar experiències lentes i amb significat, mentre que Shoshana Zuboff adverteix del capitalisme de vigilància i de la pèrdua de privadesa. Juntament amb la crítica al “solucionisme tecnològic” d’Evgeny Morozov, aquests autors configuren el marc conceptual del projecte i en legitimen la rellevància social i professional.