En l’àmbit català i espanyol
En l’àmbit català i espanyol s’observen canvis significatius en la manera de viatjar i planificar escapades. D’una banda, hi ha una tendència creixent cap al turisme sostenible i el slow travel. Segons el Barómetro de Vacaciones 2025, elaborat per Ipsos per a Europ Assistance, el 69% dels turistes espanyols se senten atrets per destinacions poc massificades i per viatges que inclouen experiències específiques i úniques, com esdeveniments culturals, esportius o gastronòmics. De fet, Espanya sembla estar capdavantera en turisme responsable dins Europa, ja que el 53% dels turistes espanyols adopten pràctiques de viatge sostenibles gràcies a ofertes de tour operadors sostenibles, en comparació amb el 42% de la mitjana europe.
En l’àmbit institucional, Catalunya ha assumit el compromís de gestionar el turisme de manera sostenible en les seves dimensions ambientals, socials i econòmiques, integrant estratègies de reducció d’emissions de CO₂ des de 2012 . Paral·lelament, la cultura tecnològica local també evoluciona: es detecta una major consciència sobre l’ús saludable de la tecnologia. Per exemple, ha emergit el minimalisme digital com a corrent d’ús racional dels dispositius; aplicacions catalanes com Balance Phone han tingut èxit limitant les distraccions de les xarxes socials en el mòbil, especialment entre usuaris de 25 a 40 anys, evidenciant que aquesta tendència ha guanyat molta força en la població jove adulta .
Tot plegat apunta que a Catalunya i Espanya hi ha un context favorable per a una plataforma de planificació de viatges que integri sostenibilitat, slow tourism i minimalisme digital, atès que el públic objectiu valora cada cop més les experiències autèntiques i alhora mostra inquietud per l’excés digital.
A nivell europeu i internacional
A nivell europeu i internacional es confirmen tendències similars, si bé amb algunes particularitats. Segons l’Urban Agenda for the EU (2025), dades recents de l’UNWTO mostren que les arribades internacionals a Europa van créixer de forma notable a inicis de 2025, superant fins i tot els nivells prepandèmia, fet que evidencia la resiliència del sector. Tanmateix, segons Hospitality.today (2025), aquest creixement va acompanyat de reptes com l’excés de turisme (overtourism) en destinacions populars. Iniciatives per “descentralitzar” els fluxos (la tendència coneguda com “swap & dupes”, que proposa substituir destinacions saturades per alternatives similars) no sempre tenen èxit, i la realitat és que l’overtourism es manté com un problema persistent a Europa. Aquest fet reforça l’interès per models de viatge més dispersos i lents: tant institucions com viatgers busquen maneres de promoure rutes menys concorregudes i experiències més locals per mitigar l’impacte del turisme de massa. Per exemple, la Unió Europea impulsa programes de destinacions turístiques sostenibles i regeneratives, i algunes ciutats han limitat el nombre de creuers o l’accés de vehicles al centre per motius ambientals i de qualitat de vida.
En línia amb això, a Europa creix la preferència per maneres de viatjar més ecològiques i pausades. Les generacions més joves, com Z i Millennials, mostren una clara inclinació per transports sostenibles com el tren, fins al punt que molts opten per trajectes ferroviaris en comptes d’avions per reduir la petjada de carboni. Fenòmens com l’eco-conscient travel han arrelat especialment al nord d’Europa –per exemple, el moviment flight-free o flygskam nascut a Escandinàvia . Com recull Hilton (2025), tendències recents mostren que el 2024-2025 ha augmentat el nombre de viatgers europeus que allarguen les estades i exploren destinacions secundàries en lloc de fer viatges llampec a punts massificats. Aquesta sensibilitat europea pels viatges amb propòsit i valor afegit s’alinea bé amb els valors d’Odysseias.
Des del punt de vista tecnològic i de mercat europeu i internacional, els hàbits de planificació digital també són molt consolidats. Els turistes europeus utilitzen majoritàriament Internet tant per inspirar-se com per reservar. Plataformes de ressenyes i continguts comunitaris com TripAdvisor o Atlas Obscura tenen gran difusió: la recerca d’indrets singulars i rutes alternatives és una afició a l’alça, com ho demostra el mateix creixement d’Atlas Obscura, que ja recull més de 31.000 llocs d’interès inscrits per usuaris arreu del món . Alhora, sorgiran competidors basats en IA per a la planificació: darrerament estan apareixent assistents virtuals que generen itineraris personalitzats (per exemple, motors d’IA que, donades preferències, confeccionen una ruta). Aquest fet pot transformar el panorama competitiu a Europa, obligant els projectes emergents a definir bé el seu valor diferencial (en el cas d’Odysseias, l’ètica i la slow tech).
En resum, el mercat europeu i internacional ofereix un escenari favorable, però exigent: hi ha una població viatgera conscient i receptiva a propostes sostenibles, hi ha infraestructures digitals madures i una cultura d’ús de múltiples apps en viatge, però també una competència important i una necessitat de resoldre problemes com la saturació turística i la dependència de models d’atenció constant. Una plataforma com Odysseias, centrada a planificar de manera calmada i estructurada escapades amb contingut de qualitat, podria encaixar bé en aquest entorn europeu si aconsegueix diferenciar-se de les eines genèriques i demostrar utilitat real en facilitar viatges més reflexius.
Finalment, cal esmentar que el context global és volàtil: factors macroeconòmics i sanitaris impacten directament el turisme. La pandèmia de COVID-19 el 2020-2021 va evidenciar la importància de la resiliència i adaptabilitat en les plataformes de viatge. Airbnb (2020), per exemple, va haver de suspendre totes les experiències presencials i llançar experiències virtuals en línia per mantenir actiu el negoci i ajudar els seus amfitrions a seguir generant ingressos. Aquest precedent demostra que una nova plataforma ha de preveure escenaris disruptius (confinaments, restriccions de mobilitat, crisis climàtiques) i potser oferir funcionalitats que mantinguin la rellevància fins i tot quan no es pot viatjar físicament (per exemple, continguts inspiracionals, planificació d’escapades locals, etc.). En suma, l’anàlisi del context internacional reforça que Odysseias té sentit estratègic en un món on el turisme sostenible, el slow travel i la desconnexió digital són tendències a l'alça. Alhora, però, haurà de competir en un entorn global dominat per corporacions que capten gran part de l’atenció; per tant, la proposta de valor haurà de ser clara i única per destacar enmig d’aquest ecosistema tan competitiu i canviant.