El projecte Odysseias sorgeix com a resposta a un context digital saturat per aplicacions que competeixen per retenir l’atenció de l’usuari a qualsevol preu. Plataformes convencionals de viatges i xarxes socials sovint converteixen la planificació en un fi en si mateix, acumulant experiències sense ressonància i fomentant l’addicció digital en comptes de propiciar benestar. Davant aquest model de “atenció com a negoci”, Odysseias vol demostrar que és possible una alternativa centrada en el valor real per a l’usuari i no en la seva explotació temporal.
La idea original neix d’una necessitat personal de la mateixa autora: gestionar una llista de més de 3.500 indrets en un full de càlcul es va tornar ineficient i difícil de compartir, evidenciant la mancança d’eines adequades per planificar escapades de manera senzilla i col·laborativa. Aquesta frustració es transforma en l’oportunitat de crear una plataforma que organitzi rutes i llocs d’interès de forma estructurada, alhora que respecti el temps de l’usuari i fomenti una relació saludable amb la tecnologia.
Des del punt de vista teòric, Odysseias s’arrela en diverses corrents de crítica sociotecnològica que legitimen la necessitat d’una plataforma d’aquest tipus. Byung‑Chul Han alerta de l’emergència d’una “societat del rendiment” on els individus se sotmeten a una autoexplotació constant que deriva en esgotament. En paral·lel, Tristan Harris denuncia l’economia de l’atenció, descrivint com moltes tecnologies segresten la ment dels usuaris mitjançant dissenys addictius pensats per maximitzar el temps de pantalla. La sociologia de Hartmut Rosa aporta la idea de l’acceleració social, posant de manifest la necessitat de recuperar experiències més lentes, profundes i amb significat enfront de la velocitat impersonal de la modernitat. Al seu torn, Shoshana Zuboff adverteix del capitalisme de vigilància i de l’explotació massiva de dades personals, subratllant la importància de protegir la privadesa en qualsevol entorn digital. Finalment, la visió crítica d’Evgeny Morozov sobre el solucionisme tecnològic –la creença que la tecnologia per se pot resoldre tots els problemes socials– prevé de solucions massa simplistes i reforça l’enfoc d’Odysseias de qüestionar els supòsits imperants. Aquests pensadors configuren el marc conceptual del projecte i en legitimen l’essència, que aposta per posar la tecnologia al servei de la persona i no a l’inrevés.
En síntesi, Odysseias neix per satisfer una necessitat real no coberta: una eina digital per planificar viatges de manera col·laborativa, intuïtiva i sense distraccions, en contraposició als productes actuals orientats a la retenció. La seva essència combina crítica teòrica i innovació pràctica: és alhora un experiment en disseny ètic i una prova de concepte que demostra que es poden obtenir experiències més significatives, eficients i sostenibles en l’àmbit digital quan es prioritza el benestar de l’usuari sobre el lucre derivat de la seva atenció.